Dels viatges de busseig que he fet sense cap mena de dubte puc afirmar que l'Illa d'El Hierro és el millor de tots, tant dins com fora de l'aigua.
En el moment que veus l'illa a bord de l'avió ja veus que estàs en un lloc especial, on les mides, les distancies, el temps i les coses van a un altre ritme, començant pel seu aeroport que a primera vista pots assegurar que és impossible que un avió pugui aterrar allà.
Al arrivar vam conduïr fins l'apartament al poble de la Restinga a l'altra punta del Cabildo70Km en línia recta i 2 hores bones on vam passar per tants paisatges i estacions com mai puguis imaginar de la roca volcànica vam passar a muntanyes de pins cremats que tornen a viure d'entre les cendres passant per zones de selva que et fan pensar que estàs a la jungla amazònica, per tornar a la roca volcànica que predomina a La Restinga que es el punt més al sud de la geografia espanyola.
Un cop instal·lat i acordades les hores de les immersions, vam fer un tomb pel petit poble de pescadors ara compartit amb els centres de busseig, vam prendre una cervesa per un euro i vam menjar-nos un plat de "camarons" mentre vam veure una de les millors postes de sol del món on el mar, la roca i el cel formen un paisatge realment únic.
La posta de sol no seria el millor que veuríem, un segon després de saltar de la pneumàtica al mar i veure la quantitat de vida que t'envolta ja saps que aquest viatge serà inoblidable perquè el repetiràs sempre que puguis. Nota de veu El segon dia de viatge mentre ens desplaçàvem a l'immersió anomenada "El barcoChino" vam tenir el privilegi d'observar un rorqual blau, l'animal més gran que ha poblat mai el planeta terra.
Un altre encant que té El Hierro és la seva gastronomia, rica, abundant i molt barata, recomano per pintoresc i perquè sortiràs rodolant del lloc per uns 17 euros per persona el "Guachinche de Frontera" al poble de Frontera. L'únic dolent que té aquest viatge és haver de tornar.
Aquest lloc emblemàtic de la ciutat de Tarragona, és sense dubte el passeig més gran i ample de la ciutat, amb 45 metres d'amplada dels que la majoria són un ampli passeig central arborat que divideix la ciutat en dos deixant a un costat la part antiga amb el centre històric i la majoria de monuments romans i l'eixample decimonònic a l'altre.
La Rambla Nova culmina el seu passeig al Balcó del Mediterrani, lloc on solen terminar els passeigs dels Tarragonins que solen dir "tocar ferro" a sortir a fer un volt per la ciutat fins a tocar la barana de ferro del mirador que està coronat al mig amb una estàtua de Roger de Llúria.
La Rambla no és una rambla pròpiament dita, ja que no és una riera urbana sinó que rep el no per analogia amb les Rambles de Barcelona. A finals del segle XX, es va decidir obrir la rambla en direcció a ponent i ara travessa tota la ciutat fins al Riu Francolí, El resultat ha estat que la ciutat ha crescut cap aquella zona on antigament només hi havia l'Hospital Joan XXIII. La Rambla Nova fins fa poc era l'eix comercial i turístic de la ciutat i és situaven la majoria de comerços i botigues però la proliferació de Centres comercials tancats han fet que cada vegada ho sigui menys i la majoria dels locals que queden buits són reoberts com gelateries o Bars enfocats al turisme. Arquitectònicament la Rambla destaca per algun edifici modernista i neoclàssic però no és l'arquitectura el que més destaca del passeig, quant a monuments, destaquen el monument als herois de 1811 conegut per "els despullats", i monuments a les tradicions Catalanes com el monument a la sardana o el monument als castells. Com a tarragoní, la meva vinculació amb la Rambla Nova, éspodria dir que forma part de mi, tan quan era petit i anàvem a fer un gelat, com ara que sóc jo qui porta als meus fills, o fa uns anys quan sortia amb els amics a fer un volt per la Rambla.
